Diu la llegenda que per les terres del Priorat hi vivia un Drac ferotge que tenia aterrida a tota la població de la comarca. El drac terrible portava anys devorant persones i remats sencers  de bestiar i ningú podia viure tranquil. Un dia el rei va decidir buscar una solució al problema: per poder portar una vida normal havien d’aconseguir que el drac no tingués gana i per això es va  decidir que cada dia oferirien a la bèstia una persona escollida a l’atzar i així la resta dels vilatans podrien viure  tranquils, almenys per aquella jornada.

La sort va voler que la primera víctima en sacrifici fos la filla del rei. La jove i bella princesa va entrar en desconsol, però també tot el poble que l’estimava i l’adorava i que varen demanar clemència al pare de la noia. Però el rei, fidel a les seves decisions, va acceptar el que l’atzar havia marcat i amb tota la seva pena va enviar a la seva estimada filla cap a la cova del drac, per al seu sacrifici.

Però de sobte, muntat en un cavall blanc, va aparèixer un cavaller. El seu nom era Jordi i venia a salvar a la Princesa i a tota la població. Va lluitar de la manera més heroica i valenta contra el drac i, finalment, va aconseguir travessar-lo amb la seva llarga llança. D’aquesta manera el cavaller no només va vèncer al drac, alliberant a tota la població d’aquell horror, sinó que també va salvar a la princesa d’una mort segura.

El rei, agraït, va oferir-li a la seva gentil filla en matrimoni, però el cavaller no va voler acceptar aquell honor. Va agafar el seu cavall blanc i va marxar.

Al cap d’uns dies, allà on el cavaller havia matat al drac, hi va néixer un roser de flors vermelles, com la sang del drac vençut.